dilluns, 8 de gener de 2018

2n trimestre, juguem?

Any nou, joc nou! A l’escola, avui, primer dia del segon trimestre, el joc ha estat el protagonista. Qui més qui menys ha rebut algun regal per tenir estones per jugar, per socialitzar-se, per aprendre...I ho ha volgut compartir amb els companys. Com hem jugat avui!

Ja li donem prou protagonisme al joc? A casa, a l’escola, de vegades queda injustament arraconat, no li donem la importància que es mereix i creiem fermament que això ha de canviar. Tots hem de jugar més, necessitem jugar per créixer sans. El gran savi Francesco Tonucci ens ho recorda molt sovint.

Us convidem a llegir l’entrada Francesco Tonucci: 20 frases sobre el juego infantil para reflexionardel blog "Rejuega y disfruta jugando!", de fet, us en recomanem totes les seves entrades, van bé per a reflexionar una mica sobre el paper del joc a la vida d’un infant, d’una persona, en definitiva.


El segon trimestre ha començat! Esperem que les estones de joc siguin ben riques i profitoses... Segurament així, els aprenentatges seran encara més apassionants.

Il·lustracions Tullia Massinari





BON SEGON TRIMESTRE A TOTHOM!

divendres, 22 de desembre de 2017

BONES FESTES!

La cua del trimestre ja ha fet acte de presència... Després d'uns mesos de treball, de constància, de jocs, de nous reptes, encetem uns dies de descans que, de ben segur, faran que entomem el segon trimestre amb empenta i amb moltes ganes de superar totes les barreres.

Aprofitarem aquests dies per compartir il·lusió i per il·lusionar-nos compartint!

ENS RETROBEM EL DIA 8 DE GENER!

divendres, 8 de desembre de 2017

La nena de l’avió de paper

(Petit gra de sorra dels mestres de l’escola, llegit avui a l’emotiu acte de comiat del Martí)

Miro per la finestra de l’infinit, miro la nena jugant embadalida, la miro corrent, la miro seguint el seu avió de paper. Ella sempre pendent del seu viatge, resseguint les seves passes, allargant el braç per si l’atrapa.

Ella sap que el seu avió és el més bonic, el més juganer, l’avió més perfecte, el seu avió únic i insubstituïble. Però, de cop, el seu esguard es fixa, la seva cursa s’atura i la seva mà intenta caçar al vol el seu avió. No hi arriba, només el mira, el crida, fins que es desdibuixa i vola enllà.

Sembla que una ventada ha volgut l’avió per a ella sola. Egoista, l’ha pres sense permís, ha deixat la nena sense el seu joc, sense les rialles, mentre endevinava quin camí seguiria el seu avió preferit. S’allunya l’avió, emprèn un llarg viatge, qui sap si fins als núvols, o si s’atura per sempre en algun trosset de món que ell finalment ha pogut triar, perquè enyora la nena que el seguia allà on anés. La ventada li ha estroncat el camí i l’avió sol ja no pot volar.

L’avió de paper ha volat, ha guanyat totes les curses. Cada desgast, cada plec són la seva història, l’avió tenia més rialles, per escoltar, l’avió encara no havia acabat la seva feina, l’avió volia volar i volar, i volia que la nena l’admirés, que presumís de les seves proeses, que el mirés amb aquells ulls àvids d’aventures.

Ara miraré la nena, esperaré que les seves mans ja no vulguin agafar el no-res, desitjaré que pugui tenir un paper entre les mans, que el pugui doblegar, que pugui donar-li un nou joc, que el record del seu avió pugui crear un petit ocell de paper que la faci tornar a córrer... Que pugui imaginar que el seu avió segueix volant i que ella segueix per sempre les seves passes.

Maleït el vent que s’ha endut el petit avió, molt abans que ell pogués triar el final del seu vol. Serà difícil oblidar les seves cabrioles.

Nena de l’avió, ara no tens consol, quan puguis, ves guardant ben endins cada volada, tot el que has après, cada fracàs, cada victòria, cada estona que t’ha regalat el teu estimat avió. Serà sempre el teu avió de paper.


Emma Muriel, 5 de desembre de 2017


dimecres, 6 de desembre de 2017

PER A TU, MARTÍ.

Els mestres, com les famílies, acompanyem els infants per la vida, però avui aquesta vida ens doblega, ens desafia. Les Vinyes a la tardor ploren, es despullen d’allò viscut en temps de bonança. Avui ploren més que mai. A l’escola busquem respostes, però avui tot són preguntes.

Cada passa dels infants que veiem créixer és una petjada als nostres cors. Les teves, Martí, s’han aturat de cop, d’una batzegada. A partir d’avui, la teva petjada serà la més profunda. El teu camí aturat serà el motor que ens farà encarar la vida a la nostra petita escola, sabent que el camí cal caminar-lo amb fermesa, amb la motxilla, que sovint ens pesarà, fins a l’extrem, però que també ens servirà per a veure venir les pedres.

Des d’aquest humil espai, expressem el nostre més sentit condol a la família, amics i companys de vida del nostre estimat Martí.

Seguirem somniant,
ensorrarem els murs,
anirem sempre més lluny.
Seguirem cantant,
escoltarem la llum,
mentre el món es mou sense els teus ulls.
                                               Sopa de Cabra


CLAUSTRE ESCOLA LES VINYES


dijous, 30 de novembre de 2017

Tions en ruta!

Vet-ho aquí que des de fa uns dies, disset tionets han començat la ruta que els portarà ben aviat a casa dels Esquirols. Amb les panxes buides i sense por del fred, avancen. Uns quants baixen de la muntanya trepitjant el flonjo sotabosc, mireu, mireu...
Una altra colla ha preferit vorejar una santolina que han trobat per una drecera. Els ha anat rebé per a perfumar-se! A part d'eixerits, arribaran olorosos, per a fer més goig encara...
Resulta que els més remenuts, han volgut passar per uns horts, per veure si veien en Patufet, un bon amic dels tionets. Tan amic, que fins i tot hi ha alguna llengua desllenguada que diu que va ser ell qui els va aconsellar la barretina, perquè el fred no els glacés les idees! Vés a saber... Ni cistell, ni col, ni bou, ni pluja i ni rastre d'en Patufet, que deu ser a casa tapat amb la manta, ben abrigadet. Els tions no els falta gaire perquè els acotxin, ja s'acosten Esquirols, poseu a punt la flassada més calentona!
El camí dels tions és prou llarg, però agradable. Van fent l'excursió de finals d'any, contents de veure que la natura els acompanya, de veure que la tardor també floreix, el romaní els ho ensenya. Els disset tions van fent via, comença el desembre, la màgia es desperta!
TIÓ, TIÓ, 
AFANYA'T TIÓ!
QUE CADA ESQUIROL
T'ESPERA AL BALCÓ,
ET TÉ A PUNT LA MANTA
I EL TEU VELL RACÓ!



dimecres, 29 de novembre de 2017

FEM PAPER A PRIMER I SEGON DE PRIMÀRIA

El dia 28 de novembre els alumnes de primer i segon de primària ens vam engrescar a fer un taller de paper reciclat. Des de la mancomunitat ens van deixar els estris necessaris:  batedora gegant, galledes, sedàs... Ens vam trobar tots a la classe de segon i vam començar a esquinçar el paper; el  reciclat i un tros de cartolina verda. Vam agafar la batedora gegant, mentre uns altres nens i nenes abocaven aigua  a les galledes. Va quedar una pasta verda que quasi feia angúnia.
A partir d'aquí, un per un de nosaltres vam introduir el sedàs dins de la galleda blanca i quan trèiem el paper sortia tota l'aigua sobrant i només quedava la pasta de paper.
Agafàvem les baietes i acabàvem de treure l'aigua de la pasta de paper i ja teníem un full de paper reciclat fet.
Ens ho vam passar molt bé i mai havíem vist una batedora tant gran!!




SANTA CECÍLIA 2017

El passat dimarts 21 de novembre vam celebrar Santa Cecília, patrona de la música!
Per fer-ho vam anar a l'Auditori de Sant Cugat Sesgarrigues a celebrar el nostre propi concert.
Els alumnes que toquen un instrument ens van fer una petita demostració tocant alguna peça o fragment musical. Fins i tot, creacions pròpies dels alumnes! Futurs compositors!!
També, vam pujar per cicles a l'escenari a fer cada grup la seva actuació. D'aquesta manera tots van poder ser protagonistes i espectadors en el mateix concert.

Podeu veure el programa de la festa i fotos al següent enllaç:

http://calaixetdesons.blogspot.com.es/2017/11/santa-cecilia-2017-el-passat-dimarts-21.html